Acte I
Isolda i la seua serventa Brangania es troben al vaixell de Tristany, de camí a les terres del Rei Marke a Cornualla, on Isolda va a casar-se amb el Rei. L'òpera comença amb la veu d'un jove mariner cantant una cançó sobre una salvatge donzella irlandesa, la qual cosa Isolda interpreta com una burla cap a ella. En un arravatament de fúria, Isolda desitja que s'alcen les onades i afonen el vaixell, matant a tots els tripulants. La seua ira va especialment dirigida a Tristany, el cavaller que la porta fins a Marke. Isolda envia a Brangania que cride Tristany a la seua presència, però ell rebutja la petició dient que el seu lloc està al timó. El subaltern de Tristany, Kurwenal, respon més bruscament i contesta que Isolda no està en posició de donar ordres a Tristany, ja que el seu anterior promès, Morold, va ser assassinat per Tristany.
Brangania torna amb Isolda per a contar-li allò que ha ocorregut, i Isolda li conta com, després de la mort de Morold, van portar davant ella a un estranger anomenat Tantris ("Tristan" amb les síl·labes a l'inrevés) que van trobar mortalment ferit a bord d'un bot i que ella el va guarir usant els seus poders curatius. Llavors va descobrir que Tantris era en realitat Tristany, l'assassí de Morold, i va intentar assassinar-lo amb una espasa quan jeia indefens davant ella. En aquell moment Tristany no va mirar l'espasa que acabaria amb la seua vida, sinó directament als ulls d'Isolda, la qual cosa va deixar a aquesta sense capacitat per a matar el cavaller. Una vegada restablert, va ajudar a fugir a Tristany. Ara aquest ha tornat per a emportar-se a Isolda i casar-la amb el seu oncle, el
Rei Marke. Isolda, furiosa per la traïció de Tristany, insisteix en el fet que té una beguda que la redimirà de les seues malifetes, Brangania mira sorpresa que es refereix a un verí letal.
En aquest moment Kurwenal apareix a l'habitació de les dones dient que Tristany ha accedit a veure Isolda. Quan arriba, Isolda li conta que sabia que ell era Tantris i li va perdonar la vida. Tristany accepta beure la poció, preparada per Brangania, encara sabent que probablement acabe amb la seua vida. Quan Tristany beu, Isolda li lleva de les mans la poció i acaba de beure-se-la ella mateixa. Llavors, pensant cada u que la seua vida està a punt d'acabar, es declaren el seu amor incondicional. En aquest moment, Kurwenal anuncia la imminent arribada a bord del Rei Marke, mentre Brangania comprova horroritzada com la poció que va preparar no era verí, sinó un filtre d'amor. En la coberta els mariners saluden el Rei Marke.
Acte II
Una partida de caça nocturna deixa soles, al castell del Rei Marke, a Isolda i Brangania, que es troben costat d'una torxa en flames. Isolda creu diverses vegades que les trompes de caça estan prou lluny com per a permetre-li apagar la torxa, senyal que espera Tristany per a acudir junt amb ella. Brangania avisa a Isolda que un dels cavallers del Rei Marke, Melot, ha estat observant atentament les mirades que s'encreua amb Tristany i sospita del gran amor que es tenen. Isolda no obstant considera a Melot com l'amic més fidel de Tristany i en un rapte de desig apaga les flames. Brangania es retira mentre Tristany arriba junt amb Isolda.
Els amants, finalment sols i lliures dels lligams de la vida cortesana, es declaren la seua mútua passió. Tristany menysprea la realitat del dia, ja que és falsa, irreal i els manté separats. És únicament durant la nit quan ells poden estar verdaderament junts, i només durant la llarga nit de la mort podran estar eternament units. Brangania els avisa moltes vegades durant la seua trobada que la nit s'està acabant, però ells la ignoren. Finalment es fa de dia i Melot porta a Marke i els seus homes per a trobar Tristany i Isolda un en els braços de l'altre. Aquesta imatge trenca el cor de Marke, ja que no només ha estat traït pel seu nebot Tristany, sinó que el Rei s'ha enamorat també d'Isolda.
Tristany pregunta a Isolda si ella està disposada a seguir-li a la realitat de la nit i ella li contesta afirmativament. Melot i Tristany lluiten i en el moment decisiu, Tristany és ferit de mort per Melot.
Acte III
Kurwenal ha portat a Tristany al seu castell de Kareol, a Bretanya. Un pastor toca una melodia trista i pregunta si Tristany està ja despert. Kurwenal li contesta que només l'arribada d'Isolda podria salvar Tristany. El pastor diu que estarà atent i tocarà una melodia alegre si veu arribar algun vaixell. Tristany es desperta i adverteix que està una altra vegada en la falsa realitat del dia, una vegada més envaït per un desig inabastable, fins que Kurwenal li conta que Isolda està de camí. Tristany s'emociona i pregunta moltes vegades si hi ha cap vaixell a la vista, però sona la melodia trista del pastor. Tristany recorda que és la mateixa melodia que va sentir quan son pare i sa mare van morir. Quan sent el pastor tocar una melodia alegre, Tristany, en un rapte de desig, s'arranca els embenats de les seues ferides. Quan Isolda arriba al seu costat, Tristany mor amb el seu nom en els llavis.
Isolda s'enfonsa al seu costat quan s'anuncia l'arribada d'una altra embarcació. Kurwenal veu a Melot, Marke i Brangania arribar i es llança a lluitar per a venjar la mort de Tristany, matant a Melot, però morint ell mateix. Marke i Brangania finalment arriben el lloc on es troben Isolda i el cadàver de Tristany. Marke, plorant sobre el cos del seu més sincer amic, explica que Brangania li havia contat el que havia ocorregut amb la poció d'amor i que havia vingut no per a separar els amants, sinó per a unir-los. Isolda sembla recobrar-se, però en una ària final descriu la seua visió de Tristany alçant-se novament,
En aquest moment Kurwenal apareix a l'habitació de les dones dient que Tristany ha accedit a veure Isolda. Quan arriba, Isolda li conta que sabia que ell era Tantris i li va perdonar la vida. Tristany accepta beure la poció, preparada per Brangania, encara sabent que probablement acabe amb la seua vida. Quan Tristany beu, Isolda li lleva de les mans la poció i acaba de beure-se-la ella mateixa. Llavors, pensant cada u que la seua vida està a punt d'acabar, es declaren el seu amor incondicional. En aquest moment, Kurwenal anuncia la imminent arribada a bord del Rei Marke, mentre Brangania comprova horroritzada com la poció que va preparar no era verí, sinó un filtre d'amor. En la coberta els mariners saluden el Rei Marke.
Acte II
Una partida de caça nocturna deixa soles, al castell del Rei Marke, a Isolda i Brangania, que es troben costat d'una torxa en flames. Isolda creu diverses vegades que les trompes de caça estan prou lluny com per a permetre-li apagar la torxa, senyal que espera Tristany per a acudir junt amb ella. Brangania avisa a Isolda que un dels cavallers del Rei Marke, Melot, ha estat observant atentament les mirades que s'encreua amb Tristany i sospita del gran amor que es tenen. Isolda no obstant considera a Melot com l'amic més fidel de Tristany i en un rapte de desig apaga les flames. Brangania es retira mentre Tristany arriba junt amb Isolda.
Els amants, finalment sols i lliures dels lligams de la vida cortesana, es declaren la seua mútua passió. Tristany menysprea la realitat del dia, ja que és falsa, irreal i els manté separats. És únicament durant la nit quan ells poden estar verdaderament junts, i només durant la llarga nit de la mort podran estar eternament units. Brangania els avisa moltes vegades durant la seua trobada que la nit s'està acabant, però ells la ignoren. Finalment es fa de dia i Melot porta a Marke i els seus homes per a trobar Tristany i Isolda un en els braços de l'altre. Aquesta imatge trenca el cor de Marke, ja que no només ha estat traït pel seu nebot Tristany, sinó que el Rei s'ha enamorat també d'Isolda.
Tristany pregunta a Isolda si ella està disposada a seguir-li a la realitat de la nit i ella li contesta afirmativament. Melot i Tristany lluiten i en el moment decisiu, Tristany és ferit de mort per Melot.
Acte III
Kurwenal ha portat a Tristany al seu castell de Kareol, a Bretanya. Un pastor toca una melodia trista i pregunta si Tristany està ja despert. Kurwenal li contesta que només l'arribada d'Isolda podria salvar Tristany. El pastor diu que estarà atent i tocarà una melodia alegre si veu arribar algun vaixell. Tristany es desperta i adverteix que està una altra vegada en la falsa realitat del dia, una vegada més envaït per un desig inabastable, fins que Kurwenal li conta que Isolda està de camí. Tristany s'emociona i pregunta moltes vegades si hi ha cap vaixell a la vista, però sona la melodia trista del pastor. Tristany recorda que és la mateixa melodia que va sentir quan son pare i sa mare van morir. Quan sent el pastor tocar una melodia alegre, Tristany, en un rapte de desig, s'arranca els embenats de les seues ferides. Quan Isolda arriba al seu costat, Tristany mor amb el seu nom en els llavis.
Isolda s'enfonsa al seu costat quan s'anuncia l'arribada d'una altra embarcació. Kurwenal veu a Melot, Marke i Brangania arribar i es llança a lluitar per a venjar la mort de Tristany, matant a Melot, però morint ell mateix. Marke i Brangania finalment arriben el lloc on es troben Isolda i el cadàver de Tristany. Marke, plorant sobre el cos del seu més sincer amic, explica que Brangania li havia contat el que havia ocorregut amb la poció d'amor i que havia vingut no per a separar els amants, sinó per a unir-los. Isolda sembla recobrar-se, però en una ària final descriu la seua visió de Tristany alçant-se novament,
