lunes, 16 de noviembre de 2015

 L ́obra es divideix en tres actes
Acte I
Isolda i la seua serventa Brangania es troben al vaixell de Tristany, de camí a les terres del Rei Marke a Cornualla, on Isolda va a casar-se amb el Rei. L'òpera comença amb la veu d'un jove mariner cantant una cançó sobre una salvatge donzella irlandesa, la qual cosa Isolda interpreta com una burla cap a ella. En un arravatament de fúria, Isolda desitja que s'alcen les onades i afonen el vaixell, matant a tots els tripulants. La seua ira va especialment dirigida a Tristany, el cavaller que la porta fins a Marke. Isolda envia a Brangania que cride Tristany a la seua presència, però ell rebutja la petició dient que el seu lloc està al timó. El subaltern de Tristany, Kurwenal, respon més bruscament i contesta que Isolda no està en posició de donar ordres a Tristany, ja que el seu anterior promès, Morold, va ser assassinat per Tristany.
Brangania torna amb Isolda per a contar-li allò que ha ocorregut, i Isolda li conta com, després de la mort de Morold, van portar davant ella a un estranger anomenat Tantris ("Tristan" amb les síl·labes a l'inrevés) que van trobar mortalment ferit a bord d'un bot i que ella el va guarir usant els seus poders curatius. Llavors va descobrir que Tantris era en realitat Tristany, l'assassí de Morold, i va intentar assassinar-lo amb una espasa quan jeia indefens davant ella. En aquell moment Tristany no va mirar l'espasa que acabaria amb la seua vida, sinó directament als ulls d'Isolda, la qual cosa va deixar a aquesta sense capacitat per a matar el cavaller. Una vegada restablert, va ajudar a fugir a Tristany. Ara aquest ha tornat per a emportar-se a Isolda i casar-la amb el seu oncle, el


Rei Marke. Isolda, furiosa per la traïció de Tristany, insisteix en el fet que té una beguda que la redimirà de les seues malifetes, Brangania mira sorpresa que es refereix a un verí letal.
En aquest moment Kurwenal apareix a l'habitació de les dones dient que Tristany ha accedit a veure Isolda. Quan arriba, Isolda li conta que sabia que ell era Tantris i li va perdonar la vida. Tristany accepta beure la poció, preparada per Brangania, encara sabent que probablement acabe amb la seua vida. Quan Tristany beu, Isolda li lleva de les mans la poció i acaba de beure-se-la ella mateixa. Llavors, pensant cada u que la seua vida està a punt d'acabar, es declaren el seu amor incondicional. En aquest moment, Kurwenal anuncia la imminent arribada a bord del Rei Marke, mentre Brangania comprova horroritzada com la poció que va preparar no era verí, sinó un filtre d'amor. En la coberta els mariners saluden el Rei Marke.
Acte II
Una partida de caça nocturna deixa soles, al castell del Rei Marke, a Isolda i Brangania, que es troben costat d'una torxa en flames. Isolda creu diverses vegades que les trompes de caça estan prou lluny com per a permetre-li apagar la torxa, senyal que espera Tristany per a acudir junt amb ella. Brangania avisa a Isolda que un dels cavallers del Rei Marke, Melot, ha estat observant atentament les mirades que s'encreua amb Tristany i sospita del gran amor que es tenen. Isolda no obstant considera a Melot com l'amic més fidel de Tristany i en un rapte de desig apaga les flames. Brangania es retira mentre Tristany arriba junt amb Isolda.
Els amants, finalment sols i lliures dels lligams de la vida cortesana, es declaren la seua mútua passió. Tristany menysprea la realitat del dia, ja que és falsa, irreal i els manté separats. És únicament durant la nit quan ells poden estar verdaderament junts, i només durant la llarga nit de la mort podran estar eternament units. Brangania els avisa moltes vegades durant la seua trobada que la nit s'està acabant, però ells la ignoren. Finalment es fa de dia i Melot porta a Marke i els seus homes per a trobar Tristany i Isolda un en els braços de l'altre. Aquesta imatge trenca el cor de Marke, ja que no només ha estat traït pel seu nebot Tristany, sinó que el Rei s'ha enamorat també d'Isolda.
Tristany pregunta a Isolda si ella està disposada a seguir-li a la realitat de la nit i ella li contesta afirmativament. Melot i Tristany lluiten i en el moment decisiu, Tristany és ferit de mort per Melot.
Acte III
Kurwenal ha portat a Tristany al seu castell de Kareol, a Bretanya. Un pastor toca una melodia trista i pregunta si Tristany està ja despert. Kurwenal li contesta que només l'arribada d'Isolda podria salvar Tristany. El pastor diu que estarà atent i tocarà una melodia alegre si veu arribar algun vaixell. Tristany es desperta i adverteix que està una altra vegada en la falsa realitat del dia, una vegada més envaït per un desig inabastable, fins que Kurwenal li conta que Isolda està de camí. Tristany s'emociona i pregunta moltes vegades si hi ha cap vaixell a la vista, però sona la melodia trista del pastor. Tristany recorda que és la mateixa melodia que va sentir quan son pare i sa mare van morir. Quan sent el pastor tocar una melodia alegre, Tristany, en un rapte de desig, s'arranca els embenats de les seues ferides. Quan Isolda arriba al seu costat, Tristany mor amb el seu nom en els llavis.
Isolda s'enfonsa al seu costat quan s'anuncia l'arribada d'una altra embarcació. Kurwenal veu a Melot, Marke i Brangania arribar i es llança a lluitar per a venjar la mort de Tristany, matant a Melot, però morint ell mateix. Marke i Brangania finalment arriben el lloc on es troben Isolda i el cadàver de Tristany. Marke, plorant sobre el cos del seu més sincer amic, explica que Brangania li havia contat el que havia ocorregut amb la poció d'amor i que havia vingut no per a separar els amants, sinó per a unir-los. Isolda sembla recobrar-se, però en una ària final descriu la seua visió de Tristany alçant-se novament,

domingo, 15 de noviembre de 2015

Morir d'amor

Tristany i Isolda, s'ha portat al drama, al teatre, als grans escenaris, seguint la mateixa estructura que la gran òpera de Wagner, tot i que l'òpera ja inclou drama.
Aquesta obra, composta per Wagner, es va a portar a Madrid del 12 de gener al 8 de febrer en el Gran Teatre Real amb el llibrete original del compositor.
Aquesta obra constarà del tres actes que he citat en la entrada sobre l'òpera i compondràn aquesta òpera el Coro Intermezzo i l'Orquestra Sinfònica de Madrid.
                                                                                                                          

Duració aproximada

Acto I: 1 hora y 20 min.
Pausa de 30 min.
Acto II: 1 hora y 15 min.
Pausa de 30 min.
Acto III: 1 hora y 15 min.

                                                                                                                          

Horaris: 


  • 12 ENE (D) 18:00h
  • 16 ENE (J) 18:00h
  • 19 ENE (D) 18:00h
  • 23 ENE (J) 18:00h
  • 27 ENE (L) 18:00h
  • 31 ENE (V) 18:00h
  • 4 FEB (M) 18:00h
  • 8 FEB (S) 18:00h
Lloc: Sala Principal

De veres, si teniu oportunidad, no la deixeu escapar, aquesta òpera és genial.

Plasmar en llenç



La llegenda medieval -d'origen cèltic- de Tristany i Isolda va ser una de les quals més va atreure la imaginació de Salvador Dalí. Acaba revelant el mite de l'amor impossible, al que afegeix forts components tràgics. 
Salvador Dalí va poder enfrontar-se a un tema tan atractiu en diverses ocasions durant la dècada de 1940. En concret, quan se li va encarregar que realitzés els escenaris per al ballet "Tristany i Isolda" de 1941 i per a una nova adaptació de 1944. Gran part de la impossibilitat de l'amor entre els dos protagonistes estaria, en la personal interpretació daliniana, en les pròpies metamorfòsis de tots dos. Així, no només els seus cossos es transformen sinó que arriben, literalment, a convertir-se en paisatges. En la figura de l'esquerra, la esquena es converteix en una escalinata on creixen xiprers (aquest arbre era un dels elements iconogràfics més emprats per l'artista). D'igual manera, i tal com succeeix en Automòbil vestit (1941), les arrels i troncs dels arbres s'estenen per aquesta esquena. De la figura de la dreta, el cos rígid de la qual sembla a punt d'esquerdar-se, sorgeix un carretó, que remitent immediatament a un altre dels seus referents més volguts, el quadre de Millet titulat El. Alguns anys més tard publicaria un llibre sobre les emocions que li provocava aquest quadre, si ben aquest llibre estava redactat des de 1935, encara que ningú sabia el seu parador. Hi ha molt de fantasmal en l'escena, impressió que es veu reforçada per la presència de dues crosses vermelles fermament clavades en el sòl. També l'ampli horitzó aporta grandiositat al moment, així com el cel ennuvolat, que s'obre per deixar pas a explicats rajos de sol.

Què és un llibre sense pel·lícula?

A una llegenda literària com aquesta, era impossible no buscar-li lloc en el món del cine, i es clar, nosaltres dos em trobat el seua lloc.
Tristany e Isolda, pel·lícula dirigida per Kevin Reynolds, protagonitzada per James Franco i Sophia Myles, basada en la llegenda celta hemònima. 


                                                                                                                          

Curiositats!!

  • En la història original el nom del pare d'Isolda s'anomenava Anguish i no Donnchadh. És possible que aquest canvi es realitzara per a què sonara més irlandés.
  • En la pel·lícula apareixen alguns castells que en aquella època no existien com el castell de Dunluce o el castell de Tantalló. 
  • En la pel·lícula el nom sencer de Tristany és "Tristany d'Aragó" cosa estranya perquè es diu que és un picte.
  • En la pel·lícula els irlandesos se suposa que han conquerit Gran Bretanya, no obstant en el segle V els irlandesos a soles saquejaven la costa i poques voltes arribaven a assentar-se.
  • En la pel·lícula les tribus que lluitaven en contra dels irlandesos són: pictes, anglòs, britànics, juts i saxons. En la pel·lícula posen a tots en un mateix bàndol.
  • En més d'una ocasió s'anomena la paraula anglaterra, però el regnat d'Anglaterra mai va ser governat per celtes i el seu nom es va conèixer així segles després. 
  • En l'obra, Tristany és ferit per Morholt, després arriba a Irlanda a on és curat per Isolda. No obstant això, en la pel·lícula, Tristany és considerat que està mort, posat en un bot i per accident acaba en les platges d'Irlanda a on és curat però Isolda sense que ningú ho sapa. 
  • Diuen que els irlandesos són més avançats i forts que els celtes, però es veu que el castell irlandés és molt més primitiu.

                                                                                                                          

Crítiques:

"Buena película basada en una leyenda celta, al estilo de Romeo y Julieta.Los actores realizan su papel correctamente, ambientación conseguida, y buena mezcla de acción y romanticismo. Lo malo: que ya nos sabemos la historia, al menos en parte. Cambiamos de contexto, la oposición de las familias cambia por dos reinos: Irlanda y Gran Bretraña.... pero lo que no cambia es la emoción y lo que disfrutamos al verla.Totalmente recomendable para quienes les gustó Romeo y Julieta, para los sentimentales, para las parejitas, para los amantes de lo medieval (como yo), para quien desee ver una simple película de aventuras... o simplemente para quienes deseen disfrutar en el cine con una buena película, demostrando que puede convivir el género romántico junto al de aventuras o el de acción.Películas de estas de vez en cuando no hacen daño, todo lo contrario."  - Anònim.

"Es mi género favorito, y está muerto, hasta que alguien se decida a resucitarlo.La taquilla, para bien y para mal, siempre manda, y durante los últimos tres años ha quedado bien claro que los espectadores ya no quieren ver aventuras de guerreros, princesas y combates a espada y arco (300 es la excepción que confrma la regla, aunque no sé si es correcto incluirla como película épica). Tristán e Isolda es la penúltima prueba estrenada de lo que digo. El porqué estas películas que antes gozaban de tan buena aceptación han dejado de gustar al público es una cuestión digna de estudio, pero de lo que no cabe la menor duda es de que el género ha cavado un poquito su propia tumba por varias razones. En vez de seguir el camino de la película que resucitó el género allá por el año 2000, Gladiator, se ha apostado por hacerlo todo más convencional y digerible para las masas, y el riesgo de los argumentos ha desaparecido. Si a todo ésto le sumanos que ni Kevin Reynolds, ni Doug Lefler, ni Wolfgang Petersen son el maestro Ridley Scott, pues el resultado son películas en ocasiones muy desaprovechadas. En cuanto a la que hoy me ocupa, Tristán e Isolda, sólo decir que su apuesta por crear una leyenda casi totalmente nueva (¿dónde está el filtro de amor? ¿Y el exilio en el bosque? ¿Y el juramento de Isolda?) pedía a gritos una puesta en escena algo más violenta y tal vez diez minutos más de metraje. Es yuna buena película, pero al igual que La última legión, es algo sosa, y se queda muy lejos de las aportaciones al género de Scott y Antoine Fuqua. Se agradece sin embargo su excelente factura, su tratamiento de la historia de amor, menos convencional de lo que cabía esperar, y su reparto (eficaces Sophia Myles y James Franco, excelente Rufus Sewell en el mejor personaje de la película). Es una pena que la gente vaya a ver en masa cosas como Noche en el museo e ignore películas como ésta, pero la épica necesita de una renovación a fondo. Y pronto.
Lo mejor: Rufus Sewell, la fotografía y el diseño de producción.Lo peor: Le falta ese "algo" que tenía Gladiator, y que no era otra cosa que grandiosidad (que no grandilocuencia, como en Troya)." -Álvaro Torres, crític del cinema. 

Pels comentaris agradables de la gent donen ganes de posar la pel·lícula d'immediat! Haurà que proposar-lo al professor de valencià. Us apunteu?

Del llibre al gran escenari

Com ja sabrem, estimats lectors, aquesta obra ha tingut molt esplendor artístic, i com a conseqüència, ha sigut portat a altres ramificacions de l'art.
En aquesta entrada veurem com Richard Wagner, compositor (entre altres moltes coses més derivades de la música), destacat en el camp de l'òpera, va portar aquesta llegenda a l'escenari.

Wagner, va compondre aquesta obra operística en tres actes, com típicament es fa: amb llibret i música. Reconegudament, és una de les seues més àmplies cims del seu repertori operístic. Aquest, no l'anomenava òpera, sino més bé, Eine Handlung, traduït com drama musical. El fet que el va fer que escriguera aquest Eine Handlung, fou a través de la seua inspiració per la seua aventura amb Mathilde Wesendonck i la filosofia de Arthur Schopenhauer, 




                                                                                                                          

PersonajeTesituraElenco del estreno, 10 de junio de 1865 (Director: Hans von Bülow)
Tristany, un noble bretó, hereder adoptiu de MarkeTenorLudwig Schnorr von Carolsfeld
Isolda, una princesa irlandesa promesa amb MarkeSopranoMalvina Schnorr von Carolsfeld
Brangäne, donzella de IsoldaSopranoAnna Deinet
Kurwenal, criat de TristanyBarítonAnton Mitterwurzer
Melot, un cortesà, amic de TristanyTenor (o baríton)Karl Samuel Heinrich
Un pastorTenorKarl Simons
Un pilotBarítonPeter Hartmann
Un jove marinerTenor

Em caldria dir que aquesta òpera s'obri amb el famós acord anomenat "acord de Tristany" (format per les notes fa, si, re# i sol#). Va ser molt resultant a causa de la dissonància d'aquest (a l'oïda no li pareix un acord agradable, és més, molest).

                                                                                                                          

Els papers de Tristany i Isolda, per a tenor i soprano dramàtica, són considerats dels més difícils del cant en general, i dins de l'extens repertori de l'autor.
El primer acte és especialment ardit per a Isolda mentre que el tercer per a Tristany. El segon acte posseíx un complex duetto de més de 45 minuts que a voltes és retallat en alguns fragments per a agilitzar l'obra.

                                                                                                                          

Actes:
                  
                    Acte Primer, Von Einem Kahn: transcorri dençà que Isolda i la seua serventa es troben en el vaixell de Tristany fins que ambdós es beben la poció d'amor preparada per Brangania.
              
                    Acte Segon, O Sink Hernieder: transcorri des de la partida de caça fins que Tristany pregunta a Isolda si està disposta a seguir-lo en la nit i ell acava ferit de mort per Melot.

                   Acte Tercer, Liebestod: transcorri des que Kurwenal porta a Tristany a  Kareol, al seu castell en Bretanya fins a la mort d'amor d'Isolda.



                                                                                                                          

Representacions.

                                                  Ací, la òpera completa, sense video.


Possiblement, el preludi més conegut d'aquesta gran òpera Wagneriana.


I ací, la gran obra maestra, amb audi i vídeo



En conclusió, Wagner, compositor romàntic, va saber transformar literatura en música a la perfecció, elevant-la a la cúspide de composicions musicals, i fent que l'obra literària fora més coneguda.